Àcid docosanoic

Àcid docosanoic

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	340,334 Da
Trobat en el tàxon	sèsam, Dryopteris assimilis, Dryopteris spinulosa, falguera mascle, Rhizophora apiculata, Zataria multiflora, Licaria puchury-major, Agave decipiens, pericó, Hypericum maculatum, Hypericum olympicum, Verdolaga, Erythroxylum monogynum, mandariner, dent de lleó, fajol, Trèvol de prat, Pongamia pinnata, Acacia auriculiformis, Hyphear tanakae, Psophocarpus tetragonolobus, Dicliptera roxburghiana, Turraea nilotica, Mycale laevis, Lilium longiflorum, Smenospongia aurea, Aplysina lacunosa, Aplysina fistularis, Agelas, Dipteryx lacunifera, Tripneustes esculentus, Kenaf, Bredemeyera brevifolia, Spathiphyllum cannifolium, Proiphys amboinensis, Sterculia tragacantha, Allium ampeloprasum, Canavalia ensiformis, Prunus africana, Allamanda cathartica, Traversia baccharoides, Lippia sidoides, Achillea santolinoides, Hippomane mancinella, Xestospongia muta, Lumbricus terrestris, carabassa, Dermonema abbottiae, Erythrina suberosa, Azima tetracantha, Cryptolepis buchananii, Arbre del catxú, Bombax malabaricum, malva major, malví, Althaea armeniaca, Achyranthes aspera, Cucumis callosus, Cupressus bakeri, Piptostigma fugax, Justicia flava, Aquilaria malaccensis, cacauet, Calophyllum calaba, llorer d'Alexandria, Acanthophora spicifera, Amphimedon complanata, Bidens pilosa, Boerhavia diffusa, Bridelia ferruginea, Callyspongia fallax, Cassia javanica, Cinnamomum kotoense, Discaria chacaye, Lantana camara, Lespedeza davidii, Endosamara racemosa, Osmanthus, Pertusaria ophthalmiza, Picea obovata, Pinus pumila, Pithecellobium dulce, Populus tremuloides, Rubia wallichiana, galzeran, Sideritis taurica, Tornabea scutellifera, Neolitsea daibuensis, Streptomyces coelicoflavus, eleuterococ, Panax, herba de l’Esperit Sant, Arisaema tortuosum, Butea monosperma, Cecropia pachystachya, arbre del paradís, Duhaldea cappa, Kalanchoe pinnata, Maackia amurensis, Mandragora autumnalis, Mandragora autumnalis, Micromeria douglasii, Mimusops elengi, Monascus purpureus, Phycomyces blakesleeanus, pi insigne, Polyporus umbellatus, llorer-cirer, Salpa thompsoni, Saussurea medusa, Tadehagi triquetrum, Tylosema esculentum, enciam de mar, ésser humà, Aiouea montana, magraner, Cryptolepis dubia, Loranthus tanakae, Sterculia tomentosa, Calodendrum capense, Cannabis sativa, Chondrosia reniformis, estafisàgria, Citrus × deliciosa, Caenorhabditis elegans, Annona squamosa, Hypericum tomentosum, Hypericum perfoliatum, cor de penya, soia, Phaseolus vulgaris, Ginkgo biloba, Thymus capitatus, blat xeixa, cirerer, patatera, Tetrapanax papyrifer, palmera excelsa, Chia, Lli, cotoner Pima, Vitis vinifera, Sideritis syriaca, Dryopteris expansa, Dryopteris carthusiana, Staphisagria macrosperma, Bombax ceiba, Lippia origanoides, Lepra ophthalmiza, Myrmekioderma rea, Thymbra capitata, melonera, boraginàcies, Cecropia glaziovii, Lithodora fruticosa, Sterculia setigera, Chamaenerion dodonaei, Cyclocarya paliurus i Epilobium dodonaei
Estructura química
Fórmula química	C₂₂H₄₄O₂
SMILES canònic	Model 2D CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Punt de fusió	76 °C

L'àcid docosanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid behènic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb vint-i-dos àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és ${\ce {C22H44O2}}$. En bioquímica és considerat un àcid gras, i se simbolitza per C22:0.

A temperatura ambient és un sòlid cristal·lí de color crema que fon a 79,95–81,5 °C, bull a 306 °C a pressió de 60 mm de Hg, la seva densitat entre 4 i 100 °C és 0,8221 g/cm³ i té un índex de refracció d'1,4270 a 100 °C. És lleugerament soluble en acetona, etanol i dietilèter.

Fulles i fruit de la Moringa oleifera

L'àcid docosanoic s'ha trobat com a component natural minoritari de la majoria de greixos de llavors, greixos de llet d'animals i olis d'animals marins, i en grans quantitats d'oli de melmelada, oli de mostassa i oli de colza. És un component important (9 %) de l'oli de ben o behen, extret de les llavors de l'arbre Moringa oleifera. El nom "behenic" deriva de la muntanya persa Bahman, on es recolliren les llavors d'aquest arbre. La quantitat més alta en productes alimentaris es troba a l'oli de cacauet, 0,0325 % de la porció comestible. En l'oli de germen de blat i oli d'oliva hi ha 0,001 i 0,0009 % de la porció comestible, respectivament; la mantega de cacau conté 0,0128 % de la porció comestible. Està absent en la margarina.

Té una pressió de vapor estimada de 7,1 × 10^-8 mmHg a 25 °C, la qual cosa indica que si es deixa exposat a l'aire, s'evaporarà. A l'atmosfera es degrada per reacció amb radicals hidroxil produïts de forma fotoquímica; la vida mitjana d'aquesta reacció a l'aire es calcula que són 14 hores. No conté cromòfors que absorbeixen a longituds d'ona majors de 290 nm i, per tant, no s'espera que siguin susceptibles a la fotòlisi directa a causa de la llum solar. El pKa estimat és de 4,7, el que indica que existirà gairebé íntegrament en forma d'anió en el medi ambient. Alliberat al sòl sofreix biodegradació.

L'àcid docosanoic s'empra en cosmètica, ceres, plastificants, productes químics i estabilitzadors. El seu consum produeix un augment de la concentració de colesterol en els humans. En cosmètica ajuda a proporcionar una barrera protectora contra el medi ambient per mantenir una bona qualitat de la pell. A la pell té propietats lubrificants, emol·lients i calmants, que ajuden a restaurar els olis naturals de la pell i millorar els nivells globals d'hidratació. S'utilitza habitualment per proporcionar un alleugeriment per a la pell seca i sensible.